El Tribunal Eclesiàstic de l’Arxidiòcesi de Barcelona jutja en Primera Instància les causes judicials de l’Església Catòlica a Barcelona. També és Tribunal Metropolità de Segona Instància per als processos que, en fase d’apel·lació, provenen de les diòcesis sufragànies de Sant Feliu de Llobregat i de Terrassa.
L’Església, com a comunitat dels fidels que, pel baptisme, han estat instituïts fills de Déu, prossegueix en el món la missió divina de Jesucrist per a la salvació, que ell confià als apòstols i als seus successors (els bisbes), i que es mostra en les tres funcions messiàniques: ensenyar (Jesús profeta i mestre), santificar (Jesús sacerdot) i regir (Jesús rei i pastor). Aquesta Església apostòlica subsisteix en l’Església Catòlica (cf. Concili Vaticà II, const. Lumen gentium, n. 8), i en formen part en igualtat teològica tant els laics (els seglars i religiosos no ordenats) com els clergues (aquells fidels que han rebut el sagrament de l’orde: diaques, preveres i bisbes, dels quals aquests dos últims són sacerdots).
L’Església Catòlica és la comunió indivisible de l’Església Universal (regida amb potestat suprema pel Bisbe de Roma, i pel Concili Ecumènic) i de les Esglésies Particulars (que reben el nom de diòcesis, i que són regides cadascuna d’elles per un Bisbe). Els Bisbes dins la comunió catòlica són successors dels apòstols, essent el Papa, com a Bisbe de Roma, el successor de la funció de primacia de Sant Pere.
El Papa per a la seva missió universal, i cada Bisbe a la seva diòcesi, exerceixen una triple potestat: mestres, sacerdots, pastors. Aquesta última potestat també s’anomena de govern o de regir, ja que els correspon guiar l’Església. La potestat de regir, alhora, se subdivideix en funció legislativa (promulgar les lleis eclesiàstiques que formen el Dret canònic), funció executiva (prendre les decisions pastorals i de govern), i funció judicial (administrar justícia dins la comunitat eclesial) (cf. c. 391). La funció judicial és encomanada de forma ordinària als Tribunals Eclesiàstics.