El c. 1453 preveu per al procés ordinari un màxim de dotze mesos de durada en primera instància, i de sis mesos en segona instància (si hi ha apel·lació). Però hi ha processos que a la pràctica duren menys (sobre tot si no hi ha prova pericial), com d’altres que s’allarguen més (sovint per dificultats sobrevingudes, com exhorts a l’estranger, dificultats per a localitzar l'altra part, perllongament dels terminis, etc.)
El procés breu (cc. 1683-1687) pot tenir una durada aproximada de dos mesos.