El processos judicials canònics estan regulats als cc. 1400-1752 del Codi de Dret Canònic. També són d'aplicació als processos matrimonials els cc. 1671-1707, el motu proprio Mitis Iudex Dominus Iesus de 15 d'agost de 2015, i parcialment la instrucció Dignitas connubii de l’any 2005.
· Procés ordinari: és el procés més habitual. Consta de quatre fases:
1. Introductòria: es presenta la demanda, es notifica al demandat i es fixa l’objecte del procés.
2. Probatòria: els interessats proposen les proves, es prenen les declaracions a les parts i testimonis, s’instrueix la prova pericial quan és necessària.
3. Discussòria: els advocats i el Defensor del Vincle presenten llurs escrits d’al·legacions finals.
4. Decissòria: es reuneix el Tribunal col·legiat de tres jutges, decideixen la causa i es redacta la sentència.
· Procés breu: per a casos en què, a més d'estar d'acord totes dues parts, en el moment de presentar la demanda hom compta amb proves evidents que fan innecessària una investigació posterior. La sentència la dicta el bisbe diocesà en el termini de dos mesos (cf. cc. 1683-1687).
· Procés documental: és un procés breu i molt ràpid per als casos d’existència d’impediment o de defecte de forma, quan això consta per un document cert (cf. cc. 1688-1690).
· Procediment de dissolució de matrimoni no consumat: és un procediment administratiu breu. Al Tribunal eclesiàstic de l’Arxidiòcesi es recullen les proves, i l’expedient s’envia a la Santa Seu per a la decisió final (cf. cc. 1697-1706).